{"id":504,"date":"2012-12-11T17:39:53","date_gmt":"2012-12-11T17:39:53","guid":{"rendered":"http:\/\/incafust.org\/bloc\/?p=504"},"modified":"2012-12-11T17:39:53","modified_gmt":"2012-12-11T17:39:53","slug":"propietats-basiques-i-impregnabilitat-de-la-fusta-de-pinus-uncinata-del-pirineu-catala","status":"publish","type":"post","link":"https:\/\/www.incafust.cat\/?p=504","title":{"rendered":"Propietats b\u00e0siques i impregnabilitat de la fusta de Pinus uncinata del Pirineu catal\u00e0"},"content":{"rendered":"

El pi negre<\/strong><\/p>\n

La taxonomia del pi negre ha generat certa controv\u00e8rsia al llarg de la hist\u00f2ria degut a la coexist\u00e8ncia al llarg del continent europeu de dos taxons que comparteixen h\u00e0bitat i tenen una morfologia semblant exceptuant el seu tronc clarament diferent: a l\u2019est i sud del continent europeu trobem Pinus mugo<\/em>, i a l\u2019oest i al nord de la distribuci\u00f3 Pinus uncinata<\/em> (Figura 1). Arbre que pot arribar als 20-25 m, per\u00f2 freq\u00fcentment no sobrepassa els 10 m degut als ambients alpins extremadament adversos que habita. L\u2019esp\u00e8cie presenta dos tipus de tronc segon si l\u2019individu viu a\u00efllat o dins d\u2019una massa generalment monoespec\u00edfica. El tronc dels individus afecta significativament a la qualitat de la fusta.<\/p>\n

\"\"<\/a>
Figura 1. Distribuci\u00f3 mundial de Pinus uncinata i Pinus mugo<\/figcaption><\/figure>\n

La fusta de pi negre<\/strong><\/p>\n

Posseeix una albeca blanquinosa, que es diferencia bastant b\u00e9 del duramen a vegades rosa-salm\u00f3 fosc. Els anells de creixement s\u00f3n estrets, ben marcats i de gran uniformitat entre les zones de primavera i d\u2019estiu. La fibra \u00e9s recta i el gra fi. Malgrat ser poc resinosa en verd t\u00e9 una fort olor a resina que perdura durant d\u00e8cades despr\u00e9s d\u2019assecar-la. Tova, f\u00e0cil de serrar, de qualitat molt variable, i freq\u00fcentment dolenta per l\u2019exc\u00e9s de nusos. Densitat mitjana. Resistent front a l\u2019acci\u00f3 dels fongs, l\u2019albeca pot emblavir-se per\u00f2 el duramen \u00e9s altament resistent als insectes xil\u00f2fags i tradicionalment se l\u2019ha considerat com a durable.<\/p>\n

La fusta de pi negre s\u2019utilitza en fusteria general, elaboraci\u00f3 de mobles r\u00fastics, torneria i per caixes de resson\u00e0ncia d\u2019instruments musicals. En zones de muntanya s\u2019ha utilitzat en construccions properes als seus boscos, com en bordes o cabanes de pastor, per la immediata disponibilitat, per\u00f2 tamb\u00e9 en cases, esgl\u00e9sies i construccions d\u2019entitat per la seva tradicionalment ben coneguda excel\u00b7lent aptitud estructural i gran durabilitat del seu duramen. S\u2019utilitza tamb\u00e9 en encofrats i puntals. Tamb\u00e9 es destina a productes menys exigents amb la mat\u00e8ria primera com embalatges o taulers de fibres i aglomerats.<\/p>\n

Caracteritzaci\u00f3 b\u00e0sica i impregnabilitat<\/strong><\/p>\n

Per realitzar l\u2019estudi es va utilitzar fusta lliure de defectes procedent del Pirineu catal\u00e0, concretament els arbres utilitzats es van extreure dels municipis d\u2019Alp i de Lles de Cerdanya. Els resultats dels assajos mostren que la fusta de pi negre t\u00e9 una densitat baixa respecte les altres con\u00edferes catalanes, per\u00f2 \u00e9s molt semblant a la del pi roig, a m\u00e9s de ser una fusta tova. Pel que fa a les propietats mec\u00e0niques el pi negre t\u00e9 una baixa resist\u00e8ncia a compressi\u00f3 axial i flexi\u00f3 est\u00e0tica, tot i ser for\u00e7a el\u00e0stica (Taula 1).<\/p>\n

 <\/p>\n

\"Taula<\/a>
Taula 1. Resultats. Propietats b\u00e0siques de la fusta de pi negre<\/figcaption><\/figure>\n

Quant a la impregnabilitat amb sals de coure de la fusta \u00e9s diferent en l\u2019albeca i en el duramen. En el duramen la penetraci\u00f3 lateral no va arribar a 1 mm, mentre que en l\u2019albeca la soluci\u00f3 protectora generalment es va introduir fins profunditats superiors a 15 mm (Figura 2). La norma UNE-CEN\/TR 14734 IN:2008 classifica el duramen com classe 4 i l\u2019albeca com a classe 1.<\/p>\n

\"Figura<\/a>
Figura 2. Impregnaci\u00f3 mitjan\u00e7ant autoclau de la fusta amb sals de coure. a) Penetraci\u00f3 longitudinal: Duramen no impregnat (vermell) i albeca impregnada (blau). b)Penetraci\u00f3 lateral: duramen (esquerra) i albeca (dreta).<\/figcaption><\/figure>\n

 <\/p>\n

Dades obtingudes en el marc del projecte europeu UNCI\u2019PLUS \u201cLa gesti\u00f3n de las poblaciones y la valorizaci\u00f3n de la madera de pino negro\u201c. Autors: Correal, E. i Vilches, M., investigadors d\u2019INCAFUST.
\n