{"id":573,"date":"2013-03-07T13:07:36","date_gmt":"2013-03-07T13:07:36","guid":{"rendered":"http:\/\/incafust.org\/bloc\/?p=573"},"modified":"2013-03-07T13:07:36","modified_gmt":"2013-03-07T13:07:36","slug":"produccio-de-bigues-estructurals-amb-fusta-de-frondoses-nobles-dorigen-catala","status":"publish","type":"post","link":"https:\/\/www.incafust.cat\/?p=573","title":{"rendered":"Producci\u00f3 de bigues estructurals amb fusta de frondoses nobles d’origen catal\u00e0"},"content":{"rendered":"

La fusta, material ecol\u00f2gic<\/strong><\/p>\n

La fusta \u00e9s un recurs natural, renovable, reutilitzable i reciclable emprat per la humanitat des dels inicis dels temps. La substituci\u00f3 del consum de fusta per altres materials minerals com el petroli, els \u00e0rids o els metalls, no \u00e9s una soluci\u00f3 per reduir la pressi\u00f3 sobre els ecosistemes naturals.\u00a0 Paradoxalment, aquesta pr\u00e0ctica desemboca en una despesa energ\u00e8tica molt superior i en la utilitzaci\u00f3 de mat\u00e8ries primeres no renovables molt\u00a0 m\u00e9s agressives amb el medi, especialment un cop acaba la seva vida \u00fatil. Contr\u00e0riament, si un bosc s’aprofita de forma sostenible i respectuosa\u00a0 \u00e9s capa\u00e7 de proporcionar-nos fusta de forma indefinida.<\/p>\n

En els darrers anys a Europa s’ha experimentat un inter\u00e8s creixent en els productes elaborats amb fusta de frondosa degut a l’alta qualitat del material,\u00a0 les seves propietats mec\u00e0niques i resistents superiors, i les seves caracter\u00edstiques est\u00e8tiques excepcionals. A Catalunya existeixen algunes\u00a0 frondoses nobles amb les que fabricar fusta laminada encolada, per\u00f2 \u00e9s el castanyer la que millor s’adapta als requeriments d’aquest material: bons\u00a0 creixements, bona rectitud, pres\u00e8ncia de defectes moderada o escassa i gran qualitat est\u00e8tica (Figura 1).<\/p>\n

\"Figura<\/a>
Figura 1. Fusta de castanyer \u00a0 \u00a0 \u00a0 \u00a0 \u00a0 \u00a0 \u00a0 \u00a0 \u00a0 \u00a0 \u00a0 \u00a0 \u00a0 \u00a0 \u00a0 \u00a0 \u00a0 \u00a0 \u00a0 \u00a0 \u00a0 \u00a0 \u00a0 \u00a0 \u00a0 Figura 2. Fusta laminada encolada<\/figcaption><\/figure>\n

Des d’un punt de vista ecol\u00f2gic, utilitzar materials amb baixa energ\u00eda incorporada \u00e9s avantatj\u00f3s doncs la despesa energ\u00e8tica est\u00e0 directament\u00a0 relacionada amb les emissions de CO2<\/sub> i aquestes amb l’efecte hivernacle. La fusta \u00e9s un dels pocs materials emprats en construcci\u00f3 i en procesos industrials que, a m\u00e9s de ser renovable, presenta una molt redu\u00efda factura energ\u00e8tica en ser f\u00e0cil de treballar i lleugera de transportar. A m\u00e9s, \u00e9s un embornal de CO2<\/sub> natural en el que cada gram de fusta \u00e9s responsable de la captura de 1,84 g de CO2<\/sub> atmosf\u00e8ric.<\/p>\n

Fusta laminada encolada<\/strong><\/p>\n

La fusta laminada encolada \u00e9s un material estructural compost format per la uni\u00f3 encolada de l\u00e0mines de fusta massissa, amb la fibra disposada b\u00e0sicament de forma paral\u00b7lela a l’eix longitudinal, desenvolupat per superar les limitacions dimensionals i resistents de la natura (Figura 2). Per comprovar si la fusta laminada encolada compleix amb les exig\u00e8ncies normatives preestablertes i avaluar si es comporta de forma correcta, cal construir un cert nombre de prototips semblants als futurs productes de s\u00e8rie d’acord a la norma UNE-EN 14080:2010. Per con\u00e8ixer les propietats del material i detectar possibles errors o defici\u00e8ncies cal assajar els prototips a esfor\u00e7 tallant seguint les directrius de la UNE-EN 392:1995 (Figura 4) i a flexi\u00f3 est\u00e0tica segons la norma UNE-EN 408:2006 (Figura 5).<\/p>\n

\"<\/a>
Figura 3. Estructura de fusta laminada encolada de castanyer \u00a0 \u00a0 \u00a0 \u00a0 \u00a0 \u00a0 \u00a0 \u00a0 \u00a0 \u00a0 \u00a0 \u00a0 \u00a0 \u00a0 \u00a0 \u00a0 \u00a0 \u00a0 \u00a0 \u00a0 \u00a0 \u00a0 \u00a0 \u00a0 \u00a0 \u00a0 \u00a0 \u00a0 \u00a0 \u00a0 \u00a0 \u00a0 \u00a0 \u00a0 \u00a0 \u00a0 \u00a0 \u00a0 \u00a0 \u00a0 \u00a0 \u00a0 \u00a0 \u00a0 \u00a0 \u00a0 \u00a0 \u00a0 \u00a0 \u00a0 \u00a0 \u00a0 \u00a0 \u00a0 \u00a0 \u00a0 \u00a0 \u00a0 \u00a0 \u00a0 \u00a0 \u00a0 \u00a0 \u00a0 \u00a0 \u00a0 \u00a0 Figura 4. Assaig de resist\u00e8ncia a esfor\u00e7 tallant de les l\u00ednies de cola<\/figcaption><\/figure>\n
\"Figura<\/a>
Figura 5. Assaig de flexi\u00f3 est\u00e0tica d’un element estructural<\/figcaption><\/figure>\n

Per la comptabilitzaci\u00f3 dels beneficis ambientals es tenen en compte les emissions de CO2<\/sub> i l’energia incorporada del material. Per valorar aquests beneficis, s’ha fet una hip\u00f2tesi de c\u00e0lcul sobre tres bigues de\u00a0materials constructius diferents: fusta, formig\u00f3 i acer (Taula 1) .<\/p>\n

\"Taula<\/a>
Taula 1. Balan\u00e7 de CO dels elements estructurals<\/figcaption><\/figure>\n

Conclusions<\/strong><\/p>\n

La producci\u00f3 de fusta laminada encolada amb frondoses nobles d’origen catal\u00e0, i m\u00e9s concretament amb castanyer, \u00e9s viable (Figura 3). Es poden obtenir bigues amb un potencial resistent equivalent a la classe GLh 32 segons la norma UNE-EN 1194:1999. A m\u00e9s, aquest producte estructural millora la resist\u00e8ncia a flexi\u00f3 est\u00e0tica respecte la fusta massissa de gran escairada en aproximadament 8 N\/mm .<\/p>\n

Els beneficis ambientals que presenta la fusta laminada encolada de castanyer s\u00f3n b\u00e0sicament tres:<\/p>\n

    \n
  • Estalvi d’un 23% de la fusta necess\u00e0ria per bastir una estructura<\/li>\n
  • Cada m de fusta laminada encolada segresta 1042 kg de CO2<\/sub><\/li>\n
  • Una biga de fusta incorpora nou vegades menys energia que una de formig\u00f3 armat i vint-i-tres que una d’acer<\/li>\n<\/ul>\n

     <\/p>\n

    Dades obtingudes en el marc del projecte \u201cProducci\u00f3 de bigues estructurals amb fusta de frondoses nobles d\u2019origen catal\u00e0\u201d finan\u00e7at per l\u2019Obra Social d\u2019Unnim. Autors: Correal, E. i Vilches, M., investigadors d\u2019INCAFUST.
    \n