{"id":895,"date":"2015-01-19T16:41:02","date_gmt":"2015-01-19T16:41:02","guid":{"rendered":"http:\/\/incafust.org\/bloc\/?p=895"},"modified":"2016-11-28T16:35:54","modified_gmt":"2016-11-28T16:35:54","slug":"arquitectura-en-fusta-del-romanic-catala","status":"publish","type":"post","link":"https:\/\/www.incafust.cat\/?p=895","title":{"rendered":"Arquitectura en fusta del rom\u00e0nic catal\u00e0"},"content":{"rendered":"<p><strong>Arquitectura rom\u00e0nica<\/strong><\/p>\n<p>L&#8217;arquitectura rom\u00e0nica es va desenvolupar per la major part d&#8217;Europa Occidental des del segle XI fins ben entrat el XIII. En aquest per\u00edode l&#8217;objectiu era construir temples perdurables i amb la major grand\u00e0ria possible, en busca de l&#8217;al\u00e7ada i la llum. El material fonamental per aconseguir aquestes condicions era la pedra, encara que no es va renunciar a utilitzar altres materials, com la fusta. La fusta es va utilitzar sobretot en cobertes de temples no voltats, encara que tamb\u00e9 es poden trobar en esgl\u00e9sies d&#8217;una sola nau, que s\u00f3n les m\u00e9s abundants del nostre rom\u00e0nic, especialment en l&#8217;entorn rural. Saber com utilitzaven la fusta durant aquesta \u00e8poca i anteriorment \u00e9s dif\u00edcil de determinar, ja que durant l&#8217;antiguitat, i encara despr\u00e9s de l&#8217;edici\u00f3 dels primers tractats, la transmissi\u00f3 oral i l&#8217;aprenentatge directe en obra van ser les principals maneres de formaci\u00f3 dels artesans. Tanmateix, fins a la revoluci\u00f3 industrial, la utilitzaci\u00f3 de la fusta tenia un important protagonisme en les estructures, representant un enorme cat\u00e0leg de solucions estructurals, vinculades directament a l&#8217;evoluci\u00f3 t\u00e8cnica de cada moment hist\u00f2ric.<\/p>\n<p><a href=\"http:\/\/incafust.ctfc.cat\/wp-content\/uploads\/2015\/01\/Figura-1.-Eix-cronol\u00f2gic-del-per\u00edode-rom\u00e0nic.jpg\"><img decoding=\"async\" loading=\"lazy\" class=\"alignleft size-large wp-image-905\" src=\"http:\/\/incafust.ctfc.cat\/wp-content\/uploads\/2015\/01\/Figura-1.-Eix-cronol\u00f2gic-del-per\u00edode-rom\u00e0nic-1024x222.jpg\" alt=\"Figura 1. Eix cronol\u00f2gic del per\u00edode rom\u00e0nic\" width=\"750\" height=\"163\" srcset=\"https:\/\/www.incafust.cat\/wp-content\/uploads\/2015\/01\/Figura-1.-Eix-cronol\u00f2gic-del-per\u00edode-rom\u00e0nic-1024x222.jpg 1024w, https:\/\/www.incafust.cat\/wp-content\/uploads\/2015\/01\/Figura-1.-Eix-cronol\u00f2gic-del-per\u00edode-rom\u00e0nic-300x65.jpg 300w\" sizes=\"(max-width: 750px) 100vw, 750px\" \/><\/a><\/p>\n<p style=\"text-align: center;\"><em><strong>Figura 1.<\/strong> Eix cronol\u00f2gic del per\u00edode rom\u00e0nic<\/em><\/p>\n<p><strong>Les estructures de fusta del per\u00edode rom\u00e0nic<\/strong><\/p>\n<p>A principis del primer rom\u00e0nic els sistemes constructius amb fusta utilitzats per cobrir les crugies dels edificis cultuals eren l&#8217;embigat simple, les encavallades, o b\u00e9 es feia sobre arcs diafragmes ( Figura 2). Amb aquests sistemes constructius els murs de l&#8217;edifici podien ser m\u00e9s estrets, al contrari del que passava amb les cobertes de volta, on els murs havien de ser for\u00e7a gruixuts per suportar el pes de la pedra. Les cobertes es feien a dues vessants on les peces de fusta utilitzades acostumaven a tenir unes seccions transversals gruixudes i les parts finals de les bigues s&#8217;encastaven en els murs de pedra. En les encavallades es solien fer encaixos per anar entrelligant els elements que la formaven. \u00c9s en aquest moment que es fixen les bases dels encontres i encaixos d&#8217;elements de fusta d&#8217;armar que s&#8217;aniran perfeccionant i ampliant a mesura que la complexitat de les estructures i solucions espacials es vagin complicant de la m\u00e0 de l&#8217;evoluci\u00f3 de gustos i necessitats que demandar\u00e0 el g\u00f2tic en primera estan\u00e7a i que conclour\u00e0 amb les complexes solucions d&#8217;encontres resoltes per control num\u00e8ric que emprem actualment. Els mestres d&#8217;aixa, profunds coneixedors del comportament del material, basats en l&#8217;experi\u00e8ncia de la sistem\u00e0tica de la prova-error, es poden considerar els aut\u00e8ntics precursors pr\u00e0ctics de les bases te\u00f2riques en que es fonamenten els sistemes de c\u00e0lcul estructural que utilitzem en els nostres dies. Durant el primer rom\u00e0nic la utilitzaci\u00f3 de la fusta en la construcci\u00f3 de les cobertes era habitual. Normalment l&#8217;estructura de fusta quedava vista tot i que a vegades es tapava tot clavant un entaulat en part baixa dels tirants. Cap a mitjans del segle X les cobertes de fusta van comen\u00e7ar a ser substitu\u00efdes per voltes de can\u00f3 de pedra. Aquest fet va implicar el refor\u00e7ament dels murs que ara tenien que suportar empentes molt superiors als que conferia l&#8217;estructura de fusta. Tot i que a mitjans del segle XI ja es tenia experi\u00e8ncia en cobrir les naus amb voltes, el rom\u00e0nic va evolucionar de manera regionalista; en algunes zones, com \u00e9s el cas de la Vall de Bo\u00ed, on es va continuar cobrint les esgl\u00e9sies amb armadura de fusta.<\/p>\n<p><a href=\"http:\/\/incafust.ctfc.cat\/wp-content\/uploads\/2015\/01\/Fig-2-i-3.jpg\"><img decoding=\"async\" loading=\"lazy\" class=\" wp-image-910 aligncenter\" src=\"http:\/\/incafust.ctfc.cat\/wp-content\/uploads\/2015\/01\/Fig-2-i-3-1024x319.jpg\" alt=\"Fig 2 i 3\" width=\"720\" height=\"224\" srcset=\"https:\/\/www.incafust.cat\/wp-content\/uploads\/2015\/01\/Fig-2-i-3-1024x319.jpg 1024w, https:\/\/www.incafust.cat\/wp-content\/uploads\/2015\/01\/Fig-2-i-3-300x93.jpg 300w, https:\/\/www.incafust.cat\/wp-content\/uploads\/2015\/01\/Fig-2-i-3.jpg 1781w\" sizes=\"(max-width: 720px) 100vw, 720px\" \/><\/a><\/p>\n<p style=\"text-align: center;\"><em><strong>\u00a0 \u00a0 \u00a0 \u00a0 Figura 2.<\/strong>\u00a0Cobertes i encavallades utilitzades \u00a0 \u00a0 \u00a0 \u00a0 \u00a0 \u00a0 \u00a0 \u00a0 \u00a0 \u00a0<strong>Figura 3.<\/strong> Esgl\u00e9sia rom\u00e0nica de Bagergue (Val d&#8217;Aran)<\/em><\/p>\n<p style=\"text-align: left;\"><em>Autors: Marcel Vilches (Enginyer de Forests, MSc) i Carles Lab\u00e8rnia (Arquitecte T\u00e8cnic, M\u00e0ster en Diagnosi, Patologies i T\u00e8cniques de Rehabilitaci\u00f3 del Patrimoni Arquitect\u00f2nic)<\/em><\/p>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":"<p>Arquitectura rom\u00e0nica L&#8217;arquitectura rom\u00e0nica es va desenvolupar per la major part d&#8217;Europa Occidental des del segle XI fins ben entrat<\/p>\n","protected":false},"author":1,"featured_media":113,"comment_status":"closed","ping_status":"closed","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":[],"categories":[22],"tags":[27,40,15],"_links":{"self":[{"href":"https:\/\/www.incafust.cat\/index.php?rest_route=\/wp\/v2\/posts\/895"}],"collection":[{"href":"https:\/\/www.incafust.cat\/index.php?rest_route=\/wp\/v2\/posts"}],"about":[{"href":"https:\/\/www.incafust.cat\/index.php?rest_route=\/wp\/v2\/types\/post"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/www.incafust.cat\/index.php?rest_route=\/wp\/v2\/users\/1"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/www.incafust.cat\/index.php?rest_route=%2Fwp%2Fv2%2Fcomments&post=895"}],"version-history":[{"count":1,"href":"https:\/\/www.incafust.cat\/index.php?rest_route=\/wp\/v2\/posts\/895\/revisions"}],"predecessor-version":[{"id":1051,"href":"https:\/\/www.incafust.cat\/index.php?rest_route=\/wp\/v2\/posts\/895\/revisions\/1051"}],"wp:featuredmedia":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/www.incafust.cat\/index.php?rest_route=\/wp\/v2\/media\/113"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/www.incafust.cat\/index.php?rest_route=%2Fwp%2Fv2%2Fmedia&parent=895"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"https:\/\/www.incafust.cat\/index.php?rest_route=%2Fwp%2Fv2%2Fcategories&post=895"},{"taxonomy":"post_tag","embeddable":true,"href":"https:\/\/www.incafust.cat\/index.php?rest_route=%2Fwp%2Fv2%2Ftags&post=895"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}