Els habitatges a Espanya construïts amb anterioritat a l’entrada en vigor l’any 1979, de la Normativa Bàsica de l’Edificació sobre condicions tèrmiques (NBE-CT-79), no complien amb cap normativa d’eficiència energètica i en la actualitat presenten serioses deficiències en matèria d’aïllament tèrmic. Aquest problema és més gran encara en els edificis construïts entre el 1940 i el 1979, amb murs exteriors amb poca inèrcia tèrmica.

A la figura 1 es pot observar a grans trets, l’evolució que ha tingut el mur exterior dels edificis a Espanya. A la part superior es descriu en planta i axonometria un mur de maó ceràmic massís, un dels sistemes més utilitzats fins a mitjans del segle XX. Era un mur estructural portant d’un sol full, revocat per la part exterior amb morter i per la interior amb estuc. Cap a l’any 1965 es consolida l’ús del mur exterior ceràmic de doble fulla, tal com es mostra en els dibuixos centrals de la figura. Aquest parament estava compost per un envà a la cara interior, una cambra d’aire i un full exterior de maó de 12 cm de gruix. El gruix total de mur estava entorn als 24 cm, determinat per la longitud del totxo, que formava els brancals dels buits. En els dibuixos inferiors, es pot observar la tipologia constructiva més rellevant cap a l’any 1975, quan al mur de doble fulla per la cambra d’aire s’afegeix un panell aïllant de poliuretà expandit.

Fig. 1. Evolució constructiva dels mures exteriors a Espanya Font: Miquel, Carlos. La interfase hueco-macizo en fachadas ventilades de hoja interior ligera. Tesina Màster. UPC 2011
Fig. 1. Evolució constructiva dels mures exteriors a Espanya
Font: Miquel, Carlos. La interfase hueco-macizo en fachadas ventilades de hoja interior ligera. Tesina Màster. UPC 2011

S’estima que al voltant del 60% dels habitatges actuals de l’estat espanyol es van construir sense cap normativa d’eficiència energètica. Aquesta situació genera un alt consum d’energia que repercuteix directament en les factures de final de mes que han de pagar els usuaris d’aquests habitatges, sobretot a les regions amb temperatures més extremes, ja sigui hivern o estiu. De fet, els habitatges consumeixen a Espanya el 17% de tota l’energia del país i les emissions de gasos d’efecte hivernacle causades pels edificis han crescut més d’un 20% des de 1990.

El marc normatiu i l’impuls a la rehabilitació energètica

L’actual marc normatiu CTE-DB HE1 regula els requisits que han de complir els edificis en relació a la demanda energètica, definida en funció del clima on s’ubiqui i de la càrrega interna dels seus espais. A més, es defineixen els valors de transmitància tèrmica que han de complir cadascun dels tancaments i particions en funció de la zona climàtica (veure taula 1).

Taula 1 Transmitància tèrmica màxima de tancaments i particions interiors de l’envoltant tèrmica U W/m2K (Font: CTE)
Taula 1 Transmitància tèrmica màxima de tancaments i particions interiors de l’envoltant tèrmica U W/m2K (Font: CTE)

Gran part del parc d’habitatges existent, no compleix l’actual normativa, ja que aquests, segons el sistema constructiu emprat, presenten valors de transmitància tèrmica entre 1,50 W/m2K a 2 W/m2K per a murs de façana.

En aquest sentit, la rehabilitació energètica del parc d’habitatges construïts, a banda d’ajudar a reduir la demanada actual pot ajudar a dinamitzar l’economia. El passat 5 d’abril es va aprovar el Real Decreto 233/2013, pel que es regula el “Plan Estatal de fomento del alquiler de viviendas, la rehabilitación edificatoria, y la regeneración y renovación urbanas, 2013-2016”. Aquest nou pla té com a objectiu millorar la qualitat en l’edificació, en particular l’estalvi i l’eficiència energètica dels habitatges, per tal de reduir les emissions de gasos d’efecte hivernacle en coincidència amb les polítiques de la Unió Europea i ajudar els usuaris a reduir la factura energètica. Aquest decret també aprova el procediment bàsic per a la certificació de l’eficiència energètica dels edificis, la qual, a partir de l’1 de juny, s’haurà de  posar a disposició dels compradors o arrendadors d’edificis un certificat d’eficiència energètica.

Fig. 2. Façana ventilada. Sistema RheinzikFig. 3 Sistema SATE Font: www.rheinzink.deFont: ANAPE
Fig. 2. Façana ventilada. Sistema Rheinzik                                                        Fig. 3 Sistema SATE
Font: www.rheinzink.de                                                                                  Font: ANAPE

 

 

 

 

 

 

 

 

 

La rehabilitació tèrmica per l’exterior

Els sistemes convencionals de rehabilitació tèrmica per l’exterior inclouen el canvi del revestiment d’acabat o de tot l’envoltant. Aquests condicionants impliquen dos possibles variants d’aplicació del sistema: en sec i en humit.

Els sistemes convencionals en sec, es basen en diferents capes formades per panells recolzats en subestructures, que acaben amb una cambra ventilada amb revestiment exterior de placa lleugera (Fig. 2). Els sistemes en humit, es basen en folrar la superfície del mur a rehabilitar amb panells aïllants fixats amb morters adhesius i unions mecàniques, on després s’aplicaran diverses capes de morters amb additius fins a acabar amb l’arrebossat decoratiu o pintura. Aquest sistema rep el nom de SATE Sistema d’Aïllament Tèrmic per Exterior. Al mercat existeixen diferents proveïdors que han desenvolupat sistemes constructius SATE i que disposen de Documents d’Idoneïtat Tècnica de tot el sistema constructiu segons la Guia Tècnica Europea ETAG 004.

 

Vladimir Rodríguez

Architect, Ph. D