La denominació popular de roure de fulla petita no correspon a una única espècie botànica, sinó que fa referència a dues espècies de roures filogenèticament properes que presenten sovint cert grau d’hibridació. Aquestes dues espècies són el roure de fulla petita pròpiament dit (Q. faginea) i el roure martinenc (Q. pubescens). L’híbrid, conegut popularment com a roure cerrioide (Q. cerrioides), és molt comú i presenta sovint diferents graus d’encreuament.

La seva fusta és pesada, amb una albeca clara de color groguenc i un duramen bru-fosc. Resistent a les podridures, també és resistent als canvis d’humitat encara que és hom la considera menys estable que la del roure de fulla gran. Requereix un bon assecat i condicionament. El gra és fi i admet un bon poliment, la qual cosa la faria més apreciada en ebenisteria per fer mobles de qualitat o desenrotllament si presentés menys nusos. Corregint aquest problema amb tractaments silvícoles es podria aconseguir fullola per a taulers de qualitat. Tradicionalment les millors peces es feien servir per bigues per a la construcció. El carbó i les llenyes són de bona qualitat, i per la conformació que normalment té aquesta espècie aquest és el destí al que s’ha destinat tradicionalment l’espècie.

Per contrastar la vàlua d’aquesta fusta local l’INCAFUST, amb la col·laboració de l’obra social d’Unnim, ha dut a terme un estudi per avaluar la qualitat i la viabilitat de fabricar paviments de fusta amb roure de fulla petita de Catalunya així com les seves qualitats ambientals. En total es va assajar tres parquets massissos i tres parquets laminats amb sis tipus d’acabats superficials diferents:

 

Figura 1. Diferents mostres de parquet fabricat amb roure de fulla petita

Taula 1. Propietats dels paviments de fusta de roure de fulla petita de Catalunya 

Figura 2. Assaig de resistència als agents químics domèstics

Pel que fa als beneficis ambientals dels paviments de fusta, i segons l’estudi realitzat, aquests consumeixen entre un 45% i un 50% menys d’energia que els de moqueta de fibra sintètica, entre un 77% i un 79% menys d’energia que el terratzo llis, i entre un 85% i un 87% menys que els paviments de rajola de gres extruït esmaltat. Són doncs, uns paviments energèticament molt eficients durant la seva fabricació. A més, les seves propietats aïllants tèrmiques faran millorar notablement el comportament energètic de l’edificació al llarg de la seva vida útil.

Pel que fa a les emissions de CO2, la fabricació dels paviments petris i sintètics genera emissions de CO2 molt superiors a les dels paviments de fusta. A més, aquests darrers compensen en escreix les emissions d’aquest gas hivernacle en tenir a la seva estructura química carboni atmosfèric segrestat. El segrest net de CO2 és de 29,37 kg/m2 en el cas de tarima, i 19,42 kg/m2 en el del parquet flotant multicapa de roure.

 

Eduard Correal Mòdol

Forest engineer, M.Sc

 

Deixa un comentari